Distintiu hexagonal dels nens bascos

El 21 de maig de 1937, 3.862 nens acompanyats per 96 mestres, 118 ajudants, 16 capellans catòlics i dos metges van sortir del port de Santurzi, prop de Bilbao, a bord del vapor Habana. Eren evacuats pel Govern basc amb l’ajut del Comitè Conjunt per a l’Ajuda a Espanya del Regne Unit, que havia pressionat un dubitatiu Govern britànic per autoritzar aquest viatge. El vaixell va atracar dos dies més tard, el 23. La travessia havia estat dura i molts dels passatgers estaven marejats. El doctor Maurice Williams, el metge del port, va anotar l’esdeveniment com la primera vegada que un vaixell de refugiats havia arribat al Regne Unit, oferint la seva experiència per a qualsevol pla futur similar. Abans de desembarcar, els nens van ser examinats pels metges i van ser separats entre “nets”, “plens de paràsits” i “infecciosos o contagiosos”. Els van donar polseres de colors per distingir-los i havien de portar aquesta insígnia hexagonal amb un número d’identificació. Avui, això recorda l’ús d’altres insígnies, de vegades molt més sinistres, per marcar distàncies en les societats del segle XX.

L'Asociación de Niños Vascos del 37 va ser fundada al Regne Unit el novembre de 2002. La seva missió és educar el públic, estudiants i acadèmics sobre les experiències de l’exili dels nens bascos i conservar els documents de l’Associació. Està estretament relacionada amb la Biblioteca de la Universitat de Southampton, que ens ha permès reproduir la insígnia. L’Associació té un interessantíssim portal d’Internet amb informació sobre la recerca sobre els nens bascos, les colònies on van ser enviats després de la seva recepció inicial a un camp de refugiats a North Stoneham, Eastleigh. La Universitat de Southampton té un arxiu sobre l’experiència dels nens bascos al Regne Unit.