La València Amagada

A finals de 1937, la guerra anava malament per a la República. El Nord havia caigut en mans de Franco, i la Unió Soviètica d’Stalin era l’única gran potència que subministrava armes. La República també s’enfrontava a una legió d’enemics ocults que intentaven minar l’esforç bèl·lic: la “Cinquena Columna” que va emergir en l'Espanya lleial, en particular a Madrid, Barcelona i València.

Situada a València, “Historias de la Guerra Civil” intenta copsar aquest moment i transmetre’l al públic a través dels telèfons mòbils. La nostra Valencia Oculta presenta un drama que es desenvolupa al centre de la ciutat l’octubre de 1937. Per una banda, hi ha la clandestina franquista o feixista “María”; de l’altra, “Luis”, membre del servei secret republicà, el SIM, que la persegueix.

Els dos personatges, a qui actors presten les seves veus, són ficticis, però estan basats en recerques d’arxiu. María és una mestra, i -com molts quintacolumnistes- catòlica. Es va oposar a la Constitució republicana de 1931 i creu que participa en una croada per salvar Espanya del comunisme ateu. Luis, que també era mestre abans de la guerra, és comunista -el SIM valencià era dominat per comunistes- i es considera defensor de l’amenaçada democràcia espanyola del feixisme.

“Historias de la Guerra Civil” vol arribar a l’interior de les perspectives de dos valencians corrents amb esperances i pors molt diferents pel que fa a Espanya, I, més que això, és un intent de presentar-los al públic general mitjançant una experiència immersiva. María i Luis intenten reclutar l’usuari de l’app per a la seva causa. Mentrestant, el seu joc del gat i ratolí té lloc en un mapa GEO localitzat de València de 1930, del que emergeixen memòries en vuit llocs com ara un refugi antiaeri de la Guerra Civil o el convent de Santa Úrsula, aleshores una presó. Els comentaris addicionals subministren dades clau per al context i de vegades corregeixen les afirmacions dels dos personatges, molt tendenciosos.

La Guerra Civil encara és un tema molt controvertit. El SIM, amb la seva sinistra reputació, no s’ha estudiat prou, i mentre el paper de les dones en la subversió franquista no ha estat reconegut, la imatge dominant de la dona compromesa políticament en l’Espanya republicana continua essent la de la miliciana. Avui, molts Espanyols veuen les arrels de la seva democràcia en la Segona República més que no pas en la Constitució de 1978. Els agents del SIM, presentats com marionetes estalinistes sota el règim de Franco, ara són vistos com a defensors de la democràcia; els quintacolumnistes, abans salvadors d’Espanya, són considerats feixistes a seques. Aquestes caracteritzacions binàries han mostrat les dificultats d’Espanya per enfrontar les complexitats del seu passat més fosc. Com recordar personatges com “Marías” o “Luis” encara és una qüestió molt difícil gairebé un segle després de la guerra. Aquests són personatge ficticis, però els temes que les seves accions i creences toquen, així com aquest experiment d’Història Pública no ho són.