“Llet per a Espanya”

Els 35.000 membres de les Brigades Internacionals, procedents de més de 50 països, que van sortir a lluitar en defensa de la República són l’exemple més famós de l’impacte mundial de la Guerra Civil espanyola. El conflicte també va mobilitzar la societat civil a nacions de tot el món, una resposta que, en molts sentits, va ser la precursora dels moviments humanitaris dels nostres temps.

Aquest cartell de la campanya Llet per a Espanya resulta altament significatiu.  Aquí, els compradors de la Societat Cooperativa, el grup de cooperatives de consumidors, existent des del 1844, podien donar suport a la campanya comprant una de les fitxes de llet que apareixen al cartell. 
La campanya Llet per a Espanya va ser part de l’ampli moviment d’Ajuda a Espanya que en va incloure si més no dotze més, així com moltes altres de menys abast. No va existir una coordinació general, tot i que el Comitè Nacional Conjunt per a l’Ajuda a Espanya va fer de paraigües d’un conjunt de cent-vuitanta més, de diverses dimensions. “Aid Spain” va ser un moviment altament descentralitzat que va comprendre més de mil comitès locals, sense comptar els creats per organitzacions sindicals i religioses, que van involucrar molts milers de persones, especialment dones. Tenia el que Jim Fyrth descriu com a “una cultura comuna de reunions, fulletons i pamflets, d’escriptura, poesia, obres de teatre, pel·lícules, exposicions i concerts” que va mobilitzar “centenars de milers, possiblement milions de persones”.

Aquests esforços humanitaris no van ser immunes a les tensions entre elements d’esquerres aleshores presents a la major part dels països, incloent-hi la mateixa Espanya republicana. En el cas britànic això va significar la negativa del Partit Laborista i del Congrés de Sindicats (TUC) a participar en qualsevol cooperació a l’estil del Front Popular amb el Partit Comunista. El TUC fins i tot es va negar a participar en l’evacuació dels nens bascos fins que es va crear un comitè que no incloïa cap comunista.

El conflicte espanyol també va mobilitzar la societat civil en molts altres països del món, generalment desafiant la posició dels seus governs. Gent de tots el països democràtics d’Europa es va organitzar per recaptar fons per a aliments, material mèdic, suport als nens i ajuda als refugiats. Els sindicats d’Escandinàvia, per exemple, van recaptar quantitats considerables de diners. Només el Comitè suec va proporcionar gairebé el deu per cent de tots els fons destinats a la República.

A Estats Units es van promoure múltiples iniciatives que  van anar des d’organitzacions formalment constituïdes, com “North America Committee to Aid Spanish Democracy” o l’“American Medical Bureau”, fins activitats com ara campanyes de caritat, jocs de bàsquet, projeccions de pel·lícules i gires en ambulància, inclosa una adreçada a la comunitat afroamericana. I aconseguint implicar persones amb una varietat de creences polítiques i orígens diversos, des de treballadors portuaris afroamericans fins a celebritats de Hollywood i l’elit social de Chicago.

Molt més lluny d’Espanya, a vàries ciutats australianes, també es van formar comitès d’ajuda a Espanya, que recaptaven fons per a aliments i medicaments per a refugiats i patrocinaven la compra i l’enviament d’ambulàncies i d’equipament mèdic. També a Nova Zelanda, el Comitè d’Ajuda Mèdica d’Espanya va enviar un equip de tres infermeres, així com un camió de bugaderia, una ambulància i material sanitari per als refugiats republicans dels camps de concentració a França.

No totes les respostes humanitàries a la Guerra Civil van ser pro-republicanes. Organitzacions com el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Unió Internacional Save the Children, el Comitè de Servei dels Amics dels Quàquers i el Comitè Suïs d’Ajuda als Nens d’Espanya van ser políticament neutrals. De la mateixa manera, un petit nombre d’organitzacions -com el “British Committee for the Relief of Distress in Spain” o “Action et Civilisation” de Bèlgica- van prestar assistència als rebels.