L’enfonsament del Fernando Poo

El 23 de setembre de 1936 s’inicien els enfrontaments armats quant els rebels des de Kogo i Rio Benito intenten marxar sobre Bata, però son interceptats  a l’altura de Comandanchina. Tots dos grups estan comandats per suboficials blancs i estan integrats per tropes negres: uns criden “¡Alto en nombre de la República!” i els altres “¡Viva el Ejército! ¡Arriba España!” En aquesta trobada es produeixen dos morts al bàndol governamental però els lleials a la República vencen i, primer detenen als rebels, i després els expulsen del territori cap al Gabon. Des de aquest moment els propietaris contraris al Front Popular es van traslladant per mitjans propis a la Illa de Fernando Poo. A Bata, els republicans es fan forts gràcies al activisme d’homes com Ángel Miguel Pozanco, Alejandro Torres i José Sierra Companys, cosí del president de la Generalitat de Catalunya.

El vaixell Fernando Poo, fondejat a la baia de Bata te la intenció de dirigir-se cap a Santa Isabel, capital de Fernando Poo. Llavors es produeix una confusió i un engany sobre qui ostenta el poder legítim. Tots dos diuen ser els governamentals: els de Bata intenten dissuadir-lo de que vagi cap a la illa, perquè pensen que la intenció dels de Santa Isabel es apoderar-se del vaixell per ocupar el territori continental, i al final el Fernando Poo, posant-se en contacte amb Madrid, rep l’ordre de tornar cap a Bata. Després, fondejat a la baia de Bata, es convertit en una presó, on es tanquen algunes monges, sacerdots, i altres sospitosos de conspiració. Pocs dies després, procedent de les Illes Canàries, entra en acció el Ciudad de Mahón, apareixent a la baia de Bata el 14 de octubre, on bombardeja diferents edificis convertits en objectius i al Fernando Poo, afonant-lo amb els presoners a bord. 

El vaixell afonat a la baia, del que aquí aportem una fotografia presa per Paco Sánchez, emplaçament on romandrà durant molts anys, com un símbol, contrari a la veritat, del martiri d’uns homes que “habían caido por Dios y por la patria, víctimes de la barbàrie de los comunistes”. Després d’això desembarca a Bata una companyia de tropes mores comandades per Francisco Pérez Berrueco i s’apodera de la plaça. Quant Berrueco es converteix en sotsgovernador els republicans es retiren al interior a traves de la ruta de Ebibeyin amb direcció cap al Gabon.

Juan Fontán es converteix en el nou home fort de la colònia aplicant una política dura amb els detinguts. Els colons donen el 20 per cent dels seus guanys durant dos anys e fan un enviament massiu de matèries primeres i aliments per la causa rebel. Els membres supervivents del Front Popular, els funcionaris lleials a la República, i els tripulants del Fernando Poo, van ser deportats cap a Canàries els primers dies de novembre, on van ser reclosos en el camp de concentració del Viejo Lazarateto de Gando, a les Palmes de Gran Canaria.

FSL