Les Dues Darreres I Inútils Ofensives de la Guerra

El petit poble cordovès de Los Blázquez va ser l’escenari de la darrera ofensiva republicana de la guerra. La localitat havia canviat de mans vàries vegades durant el conflicte, però des de juny de 1938 estava ocupada per les tropes franquistes. El 6 de gener de 1939 -mentre s’ensorrava el front de Catalunya-, el sector de Los Blázquez va ser atacat per tres divisions republicanes. Franco va enviar reforços immediatament. La superioritat del seu exèrcit aleshores ja era aclaparadora. El 23 de gener, els republicans havien perdut la iniciativa. L’endemà, va començar el contraatac rebel. Centenars d’homes d’ambdós bàndols van morir o van ser ferits; a més, molts  republicans van ser fets presoners. La batalla va acabar el 25. El front a penes s’havia mogut. Després de la guerra, la dictadura va obrir en la zona un camp de concentració pel que van passar milers d’homes.

La darrera ofensiva militar abans que s’ensorrés l’exèrcit republicà i el final de la guerra va ser obra de tres divisions franquistes al front de Madrid el 8 de març de 1939. Va ser l’últim intent de l’exèrcit rebel de prendre la capital per la força, quelcom que havia provat d’aconseguir des de novembre de 1936. Va resultar, paradoxalment, en una altra victòria republicana a aquell sector. En teoria, les circumstàncies eren molt favorables als atacants. El 5 de març havia començat a la capital el cop militar encapçalat pel coronel Segismundo Casado contra el Govern de Negrín. El cop cercava aconseguir de Franco una rendició pactada i honorable dels republicans. Davant la manca de suports, el dia 6 Negrín va volar a l’exili des d’Alacant. Aquell mateix dia va començar a Madrid un enfrontament entre partidaris de Casado i, sobretot, unitats comunistes. Els enfrontaments, que van acabar amb la victòria dels partidaris de Casado, van durar fins el dia 12. Es desconeix el nombre total de morts en aquesta guerra interna republicana, però probablement van ser més de 2.000.

En mig d’aquesta confusió, els caps i, segons sembla, fins i tot els soldats, de les tres divisions franquistes que es van llançar a l’atac el dia 8 eren convençuts que les tropes republicanes que tenien enfront, es rendirien en massa, i que entrarien en la capital sense haver de lluitar. Es van equivocar. La resistència republicana va ser tenaç i efectiva. Les metralladores de les trinxeres ben construïdes van segar les onades de cinc mil atacants que es van llançar a l’assalt, i que van patir unes cinc-centes baixes entre morts, ferits i presoners. La batalla va ser breu i brutal, però el front no es va moure. 

Tres setmanes més tard, els republicans es van rendir en massa. En aquell moment, molts soldats d’ambdós bàndols es van abraçar, abans de marxar, uns, els franquistes, per entrar a la capital, i d’altres, els republicans, als camps de concentració.