Mocador de colors de la Segona República

Els debats de la memòria a Espanya durant aquest mil·lenni han tendit a estar enfocats en el llegat de símbols franquistes als paisatges urbans i rurals del país i en l’oblit de les víctimes de la repressió, especialment els assassinats il·legalment primer i després deixats a fosses comunes per tot el país. La memòria de la Segona República ha estat menys prevalent, tot i que la bandera tricolor ha esdevingut un símbol de protesta política i social i de canvi econòmic. Aquest mocador ens recorda que el seu estatus icònic no es res de nou. Va ser emprat durant les protestes anti-globalització a Barcelona el 2002, i, més tard, en manifestacions contra la participació espanyola a la invasió americana d’Iraq el 2003, i de nou pels indignats durant les protestes del 2011. La bandera republicana és  un símbol per a l’activisme de base, el que és evident per exemple al grup Facebook Spanish Republic.

La memòria de la Segona República va romandre viva entre les comunitats d’exiliats que es van veure obligats a deixar el país el 1939, però a Espanya la memòria de la Guerra Civil i la dictadura franquista han tingut tendència a eclipsar la de la República que les va precedir. Poques iniciatives han celebrat per exemple la data històrica del 14 d’abril, quan es va proclamar la Segona República, o celebrat els seus assoliments. La literatura i el cinema espanyols que s’han centrat en recuperar les víctimes oblidades de la Guerra Civil i la dictadura, han tendit a presentar la Segona República com un mer preàmbul per a l’acció, per exemple, a La lengua de las mariposas de José Luis Cuerda o a Belle Époque de Fernando Trueba. No obstant, a nivell cívic local la memòria de la Segona República perdura. El desembre de 2005, la ciutat valenciana d’Elx va guanyar la loteria de nadal amb “el número de la República”. El seu Ateneu Republicà, que tria aquest número cada any, va guanyar 14.000 euros.