Junta Municipal del Districte de Chamberí

Aquesta és la façana de l’edifici que acull la Junta de Districte del barri de Chamberí de Madrid. Si parem atenció, podem veure la forma rectangular de quelcom que ja no hi és, les restes gairebé invisibles d’un objecte de memòria recentment esborrat. Amb el temps, les vores s’esvairan i no es podran distingir i aquesta traça de memòria anirà diluint-se encara més per desaparèixer un dia.

Durant la segona meitat del segle XIX, Chamberí era un barri de treballadors i l’edifici que hi havia a aquest lloc va veure néixer una de les figures més importants del moviment obrer: Francisco Largo Caballero, líder sindicalista, polític socialista i primer ministre de la República durant els primers mesos de la Guerra Civil (setembre de 1936 a maig de 1937). El 1981, l’Ajuntament de Madrid va votar per unanimitat posar una placa commemorativa a la façana de l’edifici.

Cap el 2020, tanmateix, aquest tipus de consens entre l’esquerra i la dreta pertany al passat atès que la Guerra Civil i els seus llegats s’havien polititzat molt. El 15 d’octubre d’aquell any, en el 151è aniversari del naixement de Largo Caballero, l’ajuntament de dretes de Madrid va treure la placa sense previ avís. Aquest va ser el darrer d’un seguit d’atacs contra els llocs de la memòria del municipi que van començar poc després de l’arribada al poder el 2019 amb l’eliminació de les plaques del cementiri de l’Almudena que contenien els noms de les persones executades per Franco a la ciutat entre 1939 i 1944.

La iniciativa va sorgir del partit ultradretà VOX, que va argumentar amb cinisme que, segons els seus representants, donat que Largo Caballero tenia una “sanguinària trajectòria personal i política”, commemorar-lo suposava una violació de la Llei de Memòria Històrica de 2007. També es va referir a una resolució del Parlament Europeu que condemnava “els règims totalitaris i els seus representants”. VOX, així com els altres partits conservadors moderats Ciutadans i Partit Popular, s’havia oposat a aquesta llei argumentant que reobria ferides de la Guerra Civil sanades feia molt de temps i que estava motivada per un esperit de venjança. L’Ajuntament va ordenar l’eliminació de la llista de carrers de la ciutat dels noms de Largo Caballero i d’Indalecio Prieto, que VOX va qualificar com “criminals i anti-demòcrates”. Els operaris municipals van treure la placa a cops de martell.

El sindicat socialista UGT i l’agrupació socialista de Madrid van portar el cas als tribunals exigint que la placa destruïda fos substituïda per una de nova. En dues ocasions, el juliol i l’octubre de 2022, els jutges van fallar a favor dels demandants. Les resolucions judicials van deixar constància que els arguments de VOX “mancaven de rigor” i estaven farcits de “reiterats judicis de valor que es barrejaven entre si”; que ‘l’Ajuntament havia actuat de forma il·legal i que havia de restaurar la placa i tornar a posar-la. El tercer fallo del desembre de 2020 va deixar palès que Largo Caballero i Prieto no “es van insurreccionar contra la República, ni van donar suport ni exaltació al cop d’Estat perpetrat per militars rebels el juliol de 1936, ni la Guerra Civil que va provocar el cop d’Estat, ni la Dictadura franquista, de la qual van ser víctimes, sent perseguits i morint a l’exili”. L’Ajuntament encara no ha donat cap resposta.