La solidaritat del poble britànic envers l’Espanya republicana

En contrast amb l’actitud del Govern conservador del primer ministre Stanley Baldwin de negar ajuda a la República Española i de propiciar un Acord de No-Intervenció que la va perjudicar greument, amplis sectors de la societat britànica, sobretot laboristes i esquerrans, tot i que també liberals i conservadors, van mostrar d’ençà l’inici de la guerra la seva solidaritat amb una República que consideraven víctima del feixisme rampant a Europa, alhora que consideraven la Guerra d’Espanya com el primer enfrontament entre democràcia i feixisme.

Aquesta solidaritat va adoptar diferents formes. Al voltant de dos mil voluntaris -la majoria dels quals pertanyien a la classe obrera, incloent-hi aturats i miners, tot i que també d’altres de classe mitjana- van arribar a la Zona Republicana burlant la prohibició expressa i legal del Govern Britànic de combatre en el si de les Brigades Internacionals -British Battalion de la XV Brigada Internacional- o a d’altres unitats de milícies de partit o de l’Exèrcit Popular. Entre els escriptors que van combatre a les files republicanes i que van deixar la seva empremta de la seva lluita a les seves obres van destacar W.H. Auden, George Orwell, John Cornford, Stephen Spender o Christopher Caudwell, entre d’altres. Una altra font de solidaritat van ser els innombrables comitès d’ajut a la República que es van crear en sòl britànic, en bona part patrocinats pel Partit Comunista, el Partit Laborista, els sindicats miners, quàquers i d’altres, que enviaven subministraments alimentaris i mèdics, així com fons, i van organitzar l’acollida de nens espanyols per salvar-los dels bombardejos franquistes sobre la població civil. De la mateixa manera, es van crear organitzacions com l’Spanish Medical Aid Committee creat per la Socialist Medical Association, i es van enviar equips de metges i infermeres -una de les quals va ser Patience Darton- que van actuar als hospitals de sang que regentaven el Govern Republicà i d’altres grups.

En tant que avançava la guerra i havia quedat del tot palesa la implicació de les potències feixistes per ajudar Franco, personatges com la duquessa d’Atholl, John Haldane, George Strauss, Margery Corbett-Ashby, Eileen Power, Richard Acland, Vernon Bartlett, Richard Stafford Cripps, Josiah Wedgwood, Victor Gollancz, Kingsley Martin, Violet Bonham Carter i R. H. Tawney van signar el 18 de gener de 1938 una carta al Manchester Guardian en la qual exigien que Gran Bretanya i França aixequessin l’embargo en la venda d’armes a la República i l’ajudessin. No se’ls va escoltar.

Tanmateix, no tota la solidaritat britànica va adreçar-se al bàndol republicà. També hi va haver -tot i que en nombre escàs- combatents voluntaris a les files franquistes-l’exemple més  important dels quals va ser Peter Kemp-, així com metges i infermeres -com va ser el cas de Priscilla Scott-Ellis.