Funeral del General José Sanjurjo

El març de 2017 eren enterrades al Panteó de Regulars 2 del cementiri de la Puríssima Concepció de Melilla les restes del general José Sanjurjo. Fins aleshores havien reposat al Monument als Caiguts de Pamplona. L’Ajuntament d’aquesta ciutat, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica de 2007, havia decretat unes setmanes abans l’exhumació del cos.

La figura de Sanjurjo va ser molt enfosquida pel franquisme en un exercici de reescriure el passat per a major glòria del dictador. Tot i que no va ser el seu organitzador –Emilio Mola va tenir aquest paper-, Sanjurjo va ser l’autèntic líder del 18 de juliol. La seva mort en accident d’aviació als afores de Lisboa el 20 d’aquell mes va impedir que encapçalés les forces rebels. D’altres generals més implicats en el cop que el mateix 

Franco també van tenir finals tràgics: els generals Joaquín Fanjul i Manuel Goded van ser empresonats i executats poc després de l’inici de la guerra, i el mateix Mola va morir en un altre accident d’aviació el juny de 1937. Aquestes morts, més el control de les tropes més eficaces del bàndol insurrecte -l’Exèrcit d’Àfrica- van permetre a Franco, de forma inesperada fins i tot per a ell, esdevenir el líder dels rebels primer i després el dictador del règim emergent. D’immediat, el nou dictador i els seus col·laboradors van començar a narrar un passat que no era: que Franco havia organitzat, molt malgrat ell però només per amor a Espanya, la Insurrecció i els altres generals havien col·laborat amb ell donat que reconeixien ells mateixos les dots extraordinàries de Franco que en feien el líder natural del bàndol nacional.

Va ser una manipulació barroera de la història. Sanjurjo ja era a principis dels anys vint el líder indiscutible de l’exèrcit colonial. Quan es va produir el desastre d’Annual el juliol de 1923, va ser l’encarregat de refer les posicions espanyoles al voltant de Melilla. El setembre de 1925 va dirigir el desembarcament d’Alhucemas que va marcar el principi del final de la Guerra del Marroc. Gràcies al favoritisme reial, va sortir d’aquesta campanya amb una  creu llorejada i amb un marquesat. Tanmateix, l’abril de 1931, tot i ser director de la Guàrdia Civil, no va fer res per defensar la monarquia, potser perquè estava ofès amb el rei que no l’havia fet dictador després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera. La República el va tractar molt bé: el va deixar en el seu càrrec i el va nomenar alt comissari al Marroc. Sanjurjo, però, no creia en la democràcia i va organitzar un cop d’Estat l’agost de 1932. Va fracassar, va ser empresonat, condemnat a mort i, posteriorment, indultat. Més tard, es va exiliar a Portugal on es va dedicar a conspirar per derrocar la República. En aquells moments era el gran heroi, o caudillo com se li deia, de la dreta antidemocràtica espanyola. Quan va esclatar la rebel·lió el juliol de 1936, se l’esperava a Salamanca perquè es fes càrrec de la imminent dictadura que seria proclamada. Mai no hi va arribar.