L’Alcàsser de Toledo

El 26 de setembre de 1936 arribaven a Toledo les tropes de l’exèrcit colonial sota el comandament del general José Enrique Varela. Immediatament va començar una enfurismada repressió de milicians i civils republicans que va deixar més de 800 morts. Fins i tot els ferits als hospitals militars i 20 dones ingressades a la maternitat van ser assassinats. Això, però, no és tot el que la propaganda dels rebels primer i després la dictadura franquista recordarien, sinó el que va succeir l’endemà: l’alliberament de l’Alcàsser.

L’Alcàsser de Toledo albergava l’Acadèmia Militar d’Infanteria. Era, i és, un edifici de construcció molt sòlida, els fonaments del qual estan excavats a la roca. El 21 de juliol de 1936 es va tancar a l’Alcàsser i a d’altres edificis propers el coronel José Moscardó, amb una desena escassa de cadets, uns 800 guàrdies civils, 200 falangistes i potser uns 150 soldats més. Els acompanyaven uns 500 no combatents, dones i fills dels concentrats i com a mínim 50 ostatges republicans. Aquests van ser oblidats per la propaganda franquista. És probable que fossin tots assassinats.

Immediatament va començar l’encerclament per part de les forces republicanes, milicians i guàrdies d’assalt que van provar durant més de dos mesos de prendre les posicions en mans del rebels. No ho van aconseguir, tot i que l’Alcàsser va quedar completament destruït.

La resistència de l’Alcàsser va esdevenir una causa famosa a l’Espanya insurrecta. Franco, que aspirava a ser nomenat cap de la mateixa, va decidir socórrer els insurrectes a costa de perdre temps en la cursa de l’Exèrcit d’Àfrica cap a Madrid, les defenses del qual estaven molt desorganitzades i on la moral dels republicans declinava amb les incessants derrotes militars. Les tropes colonials havien conquistat Talavera de la Reina, en la darrera gran batalla (que va seguir el patró de les lliurades a Extremadura) abans d’arribar a Madrid, el 3 de setembre. El dia 21 van prendre Maqueda, on la carretera bifurcava entre la que anava a Toledo i la que duia a Madrid. Franco va decidir dirigir les seves minvades forces cap a Toledo. El seu cap, el tinent coronel Juan Yagüe, s’hi va oposar argumentant que es podria perdre l’oportunitat de prendre la capital. Franco el va destituir i el va reemplaçar per Varela. Toledo va ser alliberada i Franco es va apuntar un gran cop propagandístic.

Aquell dia va néixer un formidable mite polític en torn al qual es van recrear històries de sacrifici i heroïcitat, com la del fill mateix de Moscardó, Luis, afusellat pels republicans suposadament perquè el seu pare no va rendir la Fortaleza. La història no va ser exactament aquesta, però tant era. Franco, que va esdevenir el cap de govern de l’Estat espanyol l’1 d’octubre, havia augmentat el seu prestigi entre els seus partidaris. El cost va ser, com Yagüe havia previst, molt alt. Quan les seves tropes van arribar a Madrid un mes més tard, eren delmades i esgotades, i els republicans s’havien tornat més forts. Tardarien gairebé dos anys i mig a prendre la capital.