ROMANCERO MARROQUÍ (1939)
Creator: Domínguez Rodiño, Enrique (1887-1974)
Creator: Velo, Carlos (1909-1988)
Contributor: Marruecos (Protectorado Español). Alta Comisaría
Date Created: 1939
Type: Documentary films
Extent: 1 item
35, 5
El 17 de juliol de 1939, el tercer aniversari de la rebel·lió militar, es va estrenar als cinemes espanyols el documental Romancero marroquí. La data triada no era casual atès que coincidia amb el tercer aniversari del cop d’Estat per l’exèrcit insurrecte. Romancero marroquí és una pel·lícula propagandística destinada al públic espanyol que tenia com a objectius exaltar la imatge dels insurrectes, la seva política al Protectorat i explicar el suport marroquí en el conflicte a nivell polític, representat en l’adhesió del Khalifa, màxima autoritat marroquina al Protectorat espanyol i representant del Sultà, i civil, mitjançant l’allistament de la seva població en les files insurrectes des de l’inici del cop. L’heroisme i l’adhesió marroquina a la guerra són entesos com un acte individual i col·lectiu.
La pel·lícula explica els motius que duen el seu protagonista, Aalami, un pare de família que viu al camp amb la seva dona, Fatma, i els seus fills, a allistar-se a les files insurrectes. La seva família és representada com model arquetip d’una bona família marroquina musulmana que viu a l’Espanya de Franco i que reprodueix, en un context marroquí, els rols i valors d’una família catòlica espanyola segons l’ideari del règim. Aalami és ferit tres vegades, però torna ja com a sergent de Regulares, com un heroi. Mentrestant, la seva dona gaudeix de les bones obres d’Espanya al Marroc, com és el cas del seu ús de la medicina pública per al seu fill malalt.
L’allistament d’Aalami és presentat com un acte voluntari, heroic i valent mogut per la fe. Aquesta pel·lícula se situa en la línia de produccions com ara Raza (1941). La religió és un element present al llarg de tota la pel·lícula a través d’escenes lligades a la Mezquita i a la pregària. El musulmà és presentat dins la fe i la creença que encarnen dos elements que l’uneixen al catolicisme del bàndol insurrecte. Ambdós apareixen units en fraternitat sota un enemic comú, l’ateisme, en un conflicte que és ben vist per Déu.
La pel·lícula comença amb un text de presentació sobre fons negre: “Pel·lícula sonora realitzada a la zona del Protectorat espanyol al Marroc per iniciativa de l’alt comissari amb el pensament posat en Franco i amb l’ajuda entusiasta de tots els marroquins”. Juan Luis Beigbeder Atienza (1888-1957) és presentat com l’autor d’un projecte cinematogràfic inserit dins d’un altre més ampli en el qual treballava des dels primers instants del cop, el reclutament de soldats marroquins. Romancero marroquí constitueix un element més de la política de reclutament al Marroc des d’una dimensió cultural. Unes setmanes després de la seva estrena, Beigbeder va ser nomenat ministre d’Afers exteriors de Franco (1939-1940).