España Nacional os invita a visitar. Visitad las rutas de la guerra en España

Aquest és un fulletó turístic franquista fet l’abril de 1938 pel recent creat Servei Nacional de Turisme. Tot i que la guerra va durar un any més, els autoanomenats Nacionalistes intentaven mostrar la seva superioritat militar sobre els republicans i legitimar el seu règim oferint gires guiades dels camps de batalla de les zones recent ocupades. La gira turística anunciada aquí, “La Ruta de Guerra del Norte”, que ca començar l’1 de juliol de 1938, seria només una de moltes. Cap al desembre, el Servei Nacional del Turisme va afegir una “Ruta de Guerra del Sur”, que recorria els camps de batalla d’Andalusia. Aquestes Rutas Nacionales de Guerra començaven cada dos dies entre juliol i octubre al nord i entre desembre i abril al sud. Es van perllongar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Segons les dades recollides als documents de viatge, podem estimar el nombre de participants en aquestes gires entre 6.670 i 20.010 persones, majoritàriament estrangeres. Tot i que el turisme de camps de batalla no era quelcom nou, aquest era un projecte estatal que va néixer abans que un dels bel·ligerants aconseguís la victòria final. El fulletó també presenta una característica diferent d’altres de turisme general: combina la propaganda de guerra amb una narrativa de turisme recreatiu.

Aquest fulletó il·lustra una de les nombroses formes amb les quals els franquistes van intentar establir la seva legitimitat davant les potències estrangeres i les seves audiències domèstiques, i justificar el seu cop i les crueltats que aquest va produir. A més del curós guió turístic, el fulletó construeix un seguit de narratives que constituiran el nucli discursiu del règim franquista. Es deia sobretot que Franco mantenia l’ordre davant el desordre dels “rojos”; la importància d’honrar els soldats insurgents que havien sacrificat les seves vides pel bé major de la nació; i la necessitat d’una “Croada Nacional” contra els “rojos ateus”. Moltes d’aquestes narratives es troben als textos i a les més de setanta imatges que els acompanyen, però que apareixen estranyament barrejades amb imatges i textos tradicionals més moderats sobre el gaudi i els viatges, propis dels fulletons turístics.

El fet que els franquistes poguessin operar circuits turístics en plena guerra donava al règim una aparença de legitimitat: podien construir una infraestructura, preparar els circuits i garantir la seguretat als visitants per creuar les fronteres tancades del país. Els mapes dels fulletons i les imatges que mostraven ciutats destruïdes, soldats reconstruint ponts, Franco i d’altres generals rebels, presoners republicans, tot això demostrava el domini complet de Franco sobre els republicans. Els sacrificis dels soldats rebels apareixen en les referències a les batalles de Waterloo, de Verdun i del riu Somme. Les fotos de la “destrucció roja” contrastaven amb les de les dones ben vestides donant la benvinguda al seus alliberadors. La narrativa de croada esdevé més evident en els anuncis de llocs com ara Covadonga, on suposadament els catòlics van començar la seva reconquesta de varis segles contra els invasors musulmans, i de Castro Urdiales, on es va erigir un castell templer. Malgrat el caràcter propagandístic del fulletó que exalta clarament els franquistes i menysprea els republicans, el text encoratja els turistes a “formar el seu propi judici sobre la situació real d’avui a l’Espanya Nacional”.