El suport mexicà a l’exili espanyol
Repository: Ateno Español de México, Cuidad de México, México
Type: Photograph
Extent: 1 item
Després del fracàs del cop militar i l’inici de la Guerra Civil, el president de Mèxic general Lázaro Cárdenas va oferir el seu suport a la República Espanyola, envers el govern de la qual del Front Popular sentia una profunda afinitat, enviant-li armes i subministraments. D’aquesta manera es va desmarcar de la tendència no- intervencionista dominant, en un nou pas del fort protagonisme que anaven adquirint el president mexicà i el seu govern en política exterior en la seva defensa de la legalitat internacional i que ja s’havia manifestat abans amb les seves protestes per l’agressió feixista italiana a Abissínia i que es tornaria a manifestar, el 1938 i el 1939, arran dels casos d’Àustria i de Txecoslovàquia. Això va donar lloc a l’aïllament internacional de Mèxic, que va fracassar en el seu intent de convertir-se en un referent moral.
Mèxic va enviar més de vint mil fusells, metralladores, canons, municions i aeroplans. Les fàbriques mexicanes van augmentar la seva producció per intentar proveir al màxim l’Exèrcit republicà. De la mateixa manera, va donar el seu suport per actuar en diferents ocasions com aparent comprador d’armes europees que en realitat adquiria el Govern republicà. Va esdevenir així, amb la Unió Soviètica, un dels dos proveïdors d’armament més fiables per a l’Exèrcit Republicà.
Segons Ojeda Revah, les càrregues d’armes de Mèxic a Espanya van ser secretes i és impossible conèixer la seva quantitat exacta o el seu valor. Les fonts també difereixen pel que fa als embarcaments documentats. Per exemple, el 25 de setembre de 1936, segons el diari parisenc Le Temps, el vaixell de vapor América, amb bandera mexicana, va sortir d’Anvers oficialment cap a Veracruz, però en realitat el seu destí era un port espanyol (...). Segons l’agregat militar d’Estats Units a Ciutat de Mèxic, el mateix canoner Durango -que havia evacuat varis mexicans i espanyols refugiats a l’Ambaixada de Mèxic a Madrid- va transportar el setembre de 1936 8.000.000 cartutxos i 8.000 rifles a un port espanyol no revelat. També van introduir de contraban uns quants avions des d’Estats Units a Mèxic, que van ser amagats al port de Veracruz i equipats amb armes per convertir-los en bombarders i després enviar-los per mar a Espanya.
La segona vessant de l’ajuda mexicana a la República va ser el suport i l’acollida d’exiliats el 1939. En primer lloc, a França, i després al mateix Mèxic, acollint entre vint i vint i cinc mil persones. Ja el 1937 i arran de la intercessió de la dona de Cárdenas, Amalia Solórzano, presidenta del Comitè d’Ajuda als Nens del Poble Espanyol, el país va acollir 456 nens i nenes, coneguts com “Los Niños de Morelia”. Però va ser després del final de la guerra quan el Govern mexicà va protegir exiliats a França. Aquest va ser el cas del president mateix de la República Manuel Azaña, mort el 1940 a Montauban quan era acollit per l’Ambaixada. Gràcies a l’ambaixador a París, uns quants milers més van poder sortir dels camps de concentració i arribar a Mèxic en vaixells com el Sinaia, que va atracar a Veracruz el 13 de juny de 1939, seguit després d’altres com l’Ipanema, el Mexique, el Nyasa i el Champlain.