Monument al Batalló Mackenzie-Papineau, Toronto

Aquest monument al Batalló Mackenzie-Papineau, erigit als afores del parlament d’Ontàrio el 1995, commemora el paper dels canadencs a la Guerra Civil espanyola. 1.500 canadencs van ser voluntaris per lluitar per la causa republicana, molts per motius ideològics i conviccions de classe agreujades per la Gran Depressió. Sovint es van veure obligats a fer el seu llarg i penós camí cap a Espanya de forma independent perquè, des del 1937, el Govern de Canadà va prohibir als seus ciutadans lluitar en la Guerra d’Espanya mitjançant l’adopció de la Llei d’allistament a l’estranger. Al principi, els voluntaris canadencs es van unir a la Brigada Abraham Lincoln, però el seu alt nombre va donar lloc a la creació d’un batalló per a ells, anomenat en memòria dels dos líders de les rebel·lions canadenques fracassades contra la corona britànica el 1837-38.

El batalló, conegut col·loquialment com els MacPap, va lluitar en l’atac a Fuentes de Ebro l’octubre de 1937, on va patir moltes baixes. El 1938, van estar implicats en vàries batalles, incloent-hi la defensa de Terol, la retirada republicana que la va seguir i la batalla de l’Ebre. Van sortir d’Espanya amb d’altres brigadistes el 1938. Només la meitat dels voluntaris canadencs van sobreviure la guerra, per tornar a un país força hostil on el Govern sospitava de les seves idees esquerranes i potencials simpaties comunistes. La seva contribució a la Guerra Civil espanyola i, en molts casos, després de la Segona Guerra Mundial, només començaria a ser reconeguda a llibres com el de Victor Hoar, The Mackenzie-Papineau Battalion (1969) i el de William C. Beeching’s Canadian Volunteers in Spain, 1936-39 (1989).

Actualment, existeixen uns quants monuments a Canadà als Mac-Paps, a més del de Toronto. Aquest és una roca donada pel poble de Gandesa, al sud-oest de Tarragona, escenari de durs combats, que recorda els homes “que van lluitar amb coratge per les seves idees, patint greus pèrdues”. Tanmateix, la memòria dels Mac-Paps és polèmica. El 2012, dos dels més grans diaris de Canadà van publicar articles d’opinió que debatien si el Govern d’aquest país hauria de reconèixer els Mac-Paps com a veterans de guerra.

El destí del canadenc més famós que va participar en la Guerra Civil espanyol, el doctor Norman Bethune, va ser molt diferent. Comunista, però no membre de les Brigades Internacionales, Bethune va crear un sistema innovador de transfusió de sang. Després que el Govern republicà forcés el de vegades difícil Bethune a abandonar Espanya, aquest va tornar a Canadà i més tard va viatjar a Xina el gener de 1938 per servir amb l’exèrcit de Mao Zedong. Va morir de septicèmia l’octubre de 1939 després de tallar-se un dit durant una operació. Bethume va esdevenir un heroi a Xina quan Mao va publicar un llibre sobre ell i la seva lectura va ser obligatòria a les escoles. La seva memòria a Canadà va llanguir fins que aquest país va establir relacions diplomàtiques amb Xina el 1970. Poc temps després, va ser declarat Persona d’Importància Històrica Nacional i, el 1973, el Govern federal va comprar la casa on va néixer. Va ser oberta al públic el 1976 com a Lloc Històric Nacional.