Municions soviètiques

Aquest paquet de munició soviètica no obert va aparèixer a una trinxera republicana de la localitat de La Fatarella (Tarragona), en el que va ser l’última línia defensiva republicana de l’Ebre.

L’ajuda militar de la URSS va resultar fonamental per a la supervivència de la República. Va començar a arribar l’octubre de 1936 i no va parar d’augmentar en el decurs del conflicte. Tot i que les armes vinculades a noves formes de guerra, com ara els carros de combat i els avions, són les que han cridat més l’atenció dels historiadors, el cert és que una part important de l’ajuda va consistir en fusells, metralladores, fusells metralladors i munició d’armes lleugeres. La seva arribada massiva va permetre a l’Exèrcit Popular incrementar l’estandardització del seu armament, que resultava fonamental per a l’eficiència militar: la diversitat de municions implicava greus problemes en combat, perquè els soldats no podien intercanviar cartutxos i els responsables d’intendència havien de tenir presents els diferents models d’arma que empraven els combatents en primera línia. Malgrat que el 1936 la major part de les armes lleugeres que van arribar a Espanya des de la Unió Soviètica eren materials obsolets i heterogenis, a partir de principis de 1937 el règim soviètic va començar a enviar fusells Mosin-Nagant, metralladores Maxim i fusells metralladors Degtyariov en gran nombre. Només a l’agost de 1937 van arribar a Espanya 209.160 fusells Mosin-Nagant. A més de ser armes fiables i efectives, tenien l’avantatge de disparar totes munició de 7,62 mm, que també va començar a fabricar-se en territori republicà.

Tot i que l’Exèrcit popular no va arribar a assolir l’homogeneïtat total, el cert és que cap a finals de la guerra la immensa majoria dels seus soldats estaven dotats d’aquestes armes, incloent-hi la totalitat de l’exèrcit de maniobra i les Brigades Internacionals. La progressiva estandardització és clarament perceptible als camps de batalla. Els treballs arqueològics han detectat que als fronts actius durant els darrers mesos de la guerra la munició de 7,62 mm predomina amb escreix i freqüentment suposa més del 90% dels cartutxos i vaines documentats. No obstant, l’arqueologia també ha demostrat que la URSS continuava enviant armament antic. Els marcatges indiquen clarament que la major part de la munició exportada a Espanya tenia molts anys i fins i tot dècades: s’han identificat marcatges de l’època tsarista. Això era un problema perquè era més fàcil que els cartutxos antics provoquessin problemes en combat. En canvi, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista subministraven als insurrectes material recent sortit de les seves fàbriques, com ho demostren els marcatges contemporanis amb les dates de la Guerra Civil o immediatament anteriors.