Plaça de toros de Badajoz

El Pont aeri entre el Marroc i el sud de la Península establert pels rebels i els seus aliats alemanys i italians a finals de juny de 1936 no només va permetre reforçar el seu control d’Andalusia occidental, sinó també organitzar les primeres columnes que avançarien sobre Extremadura. Aquestes van demostrar una gran agressivitat en el combat i un alt nivell de crueltat en la repressió dels vençuts.

La lluita va ser breu, intensa i desigual. Per una banda, hi havia les tropes professionals, ben entrenades i amb un comandament unificat. Per altra banda, una barreja de milicians, guàrdies civils, guàrdies d’assalt lleials a la República, sovint amb comandaments improvisats, l’autoritat dels quals era qüestionada. Durant la conquesta de la província de Badajoz el mes d’agost, el patró de les batalles va ser prou uniforme. Els republicans esperaven l’arribada dels franquistes en trinxeres construïdes ràpidament i mal dissenyades, o aprofitant les muralles medievals, tàpies d’edificis de sòlida construcció o les lleres dels rius. Els franquistes avançaven en columnes d’uns 1.000 a 1.500 homes cadascuna -tres en aquesta campanya- amb gran mobilitat i decidien on i com atacar. De vegades els republicans aconseguien aturar l’atac dels seus enemics durant unes hores, però no eren capaços de maniobrar i, quan s’adonaven que eren a punt de ser encerclats, si podien, emprenien una retirada desorganitzada fins a la següent població on tornaven a atrinxerar-se.

Sota el comandament del tinent coronel Asensio Cabanillas, el 2 d’agost va sortir la primera columna, composada de legionaris i regulars, des de Sevilla a Extremadura, deixant darrera un reguitzell de sang als pobles que anava conquistant, sovint sense disparar un sol tret. Portaven llistes dels individus que calia eliminar, i eren assessorats per gent de les localitats que prenien. El 3 d’agost, se’ls va unir una altra columna encapçalada pel comandant Antonio Castejón. Van arribar a Almendralejo i, després d’un breu combat, el van prendre el dia 6. De seguida van afusellar potser unes 1.000 persones. El mateix va succeir a Mèrida el 10. Amb la presa d’aquesta ciutat quedaven unides la zona nord i sud de l’Espanya insurrecta. L’objectiu següent era Badajoz.

Les tropes que es van dirigir a Badajoz eren sota el comandament del tinent coronel Juan Yagüe. Eren uns 3.000 legionaris i soldats regulars marroquins. Uns milers de milicians, més guàrdies i soldats, es van disposar a defensar la ciutat murallada. La Guàrdia Civil, no obstant, va intentar passar-se als atacants. La ciutat va ser bombardejada durant tres dies i va ser assaltada el 14. Les metralladores dels milicians van fer recular els atacants amb greus pèrdues, però eventualment aquests van aconseguir apropiar-se d’una porta de la muralla i entrar a Badajoz. Els atacants van entrar a degolla. Al final del dia van aconseguir atrapar fins 4.000 homes que van concentrar a la plaça de toros. Immediatament els van afusellar en el que ha passat a la història com la Massacre de Badajoz. El responsable directe de la mateixa va ser Yagüe, tot i que Franco va estar al corrent de totes les operacions. Els cossos de les víctimes van ser cremats.