La butxaca de Bielsa

L'hivern i la primavera del 1938 van ser desastrosos per a la República. A la derrota final del febrer a la duríssima batalla de Terol, s'uní el desastre del riu Alfambra, amb milers d'homes morts o fets presoners, a més de  moltíssimes pèrdues de material bèl·lic. Sense donar respir, les tropes franquistes llançàren, a començaments de març, l'ofensiva d'Aragó, que trencà el front i migpartí el territori republicà arran de l'arribada el 15 d’abril de les tropes franquistes a Vinaròs.

A partir d’eslehores Catalunya quedava aïllada i pobrament defensada. Cometent un sorprenent estratègic, Franco, en comptes d’atacar-la, decidí fer  virar les tropes cap al sud amb l’objectiu de prendre València. No ho aconseguiria mai, donat que les seves tropes van quedar encallades i patint grans pèrdues davant de les ben dissenyades defenses situades al nord i est de la ciutat. Això va donar temps per a que l'exèrcit republicà es reorganitzés a Catalunya i preparés l'atac que va suposar el creuament del riu Ebre del  juliol.

Enmig del cataclisme militar republicà aparegué un petit miracle: la dita Borsa de Bielsa (14 d'abril -15 de juny de 1938). La Divisió 43 de l'Exèrcit Popular s’atrinxerà a aquesta vall pirinenca, resistint amb bravura i eficàcia els atacs de les molt superiors forces rebels. Eren uns 7.000 homes, manats per un major de milícies, Antonio Beltrán “El Esquinazao” davant de 14.000, amb important suport aeri (utilitzat a fons), del general José Solchaga.

Tot i això, a finals de maig es va fer evident que la resistència no podria seguir a causa dels reforços que rebia l'enemic, cada vegada més grans, i a l'escassetat pròpia d'armament i municions, de tal manera que s’organitzà una retirada escalonada cap a França. D'aquesta manera s'aconseguí la salvació de tota la Divisió, així com de 4.000 civils.

La propaganda republicana donà gran rellevància a la gesta. Fou una consolació al mig de la catàstrofe. També ressaltà que, al referèndum organitzat per les autoritats franceses entre les tropes replegades, només 411 soldats i 5 infermeres decidíren entrar a l'Espanya de Franco. Per contra, 6.889 soldats votàren continuar lluitant, tornant a creuar la frontera per Port Bou i integrant-se en les forces que defensaven Catalunya.

Tot això s'explica al noticiari de propaganda republicana “Herois d'Espanya: la 43 Divisió” que es pot veure més amunt.