Generals afusellats

En la matinada del 16 d’agost de 1936 va ser afusellat a Sevilla el general Miguel Campins. Segons sembla, va mostrar un gran coratge i serenor. Aquesta actitud contrasta amb la que va tenir durant dies cabdals entre el 17 de juliol, quan es va sollevar l’exèrcit colonial al nord d’Àfrica, i el 20 de juliol, quan es va insurreccionar la guarnició sota el seu comandament a Granada. Aquells dies, Campins, que tot just s’havia incorporat al seu càrrec, va condemnar vàries vegades la rebel·lió, es va oposar a les ordres colpistes que li donava des de Sevilla el general Gonzalo Queipo de Llano, però alhora va enviar missatges al seu amic Franco per posar-se a les seves ordres. El dia 20, va acabar signant l’edicte de guerra. Aquestes actuacions contradictòries li van costar la vida. Queipo de Llano, en consonància amb la seva crueltat, va obviar la petició de perdó del no menys cruel Franco i va executar Campins.

L’any següent, els jocs de perdó i mort entre els generals rebels van canviar de protagonistes, però no de resultat. El 18 de febrer de 1937 va ser afusellat el general llorejat Domingo Batet (en la fotografia), en aquest cas un decidit defensor de la República, que havia estat arrestat pels seus subordinats a Burgos. Era amic d’Emilio Mola, de Miguel Cabanellas i de Queipo de Llano. Els dos darrers van demanar el seu indult. Tot i així, Franco el va afusellar, potser per venjar-se de la mort de Campins o potser del mateix Batet, que havia escrit un informe molt crític sobre Franco i José Millán Astray quan aquests dirigien la Legió. Per la seva banda, Cabanellas, que era maçó, també tenia les mans tacades amb la sang del seu amic el general, igualment maçó, Miguel Núñez del Prado, cap de l’Aeronàutica el 1936, enviat pel Govern a Saragossa per convèncer Cabanellas de no sumar-se a la rebel·lió. Núñez del Prado sabia que anava a una mort segura. Va ser fet presoner i enviat a Pamplona on Mola el va executar.

La mort d’aquests tres valents generals va ser només una part de la gran catàstrofe que va sacsejar l’alt comandament dels exèrcits espanyols l’any 1936. Dels 21 generals de divisió en actiu el 1936, només 4 es van insurreccionar. Dels 59 generals de brigada, 17 es van  unir als rebels. Els sis generals de la Guàrdia Civil es van mantenir lleials. Els fets de juliol van fer que molts d’aquests homes van haver de decidir, de vegades de forma molt inesperada, les seves lleialtats. I el resultat va ser que van acabar executats pels seus companys rebels per haver-se mantingut fidels a la legalitat republicana. Però, quan els morts van ser els rebels, aquests van ser executats per les autoritats republicanes quan van fracassar en el seu intent de participar en el cop d’Estat. A aquests morts caldria afegir els caps en actiu o retirats que van ser assassinats o afusellats a la rereguarda, gairebé tots a la republicana. Per fi, també cal incloure els generals republicans executats per la dictadura de Franco després de la guerra.