Magatzem del port controlat per miliciens
Repository: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Date Created: 1936-10-16
Type: Photograph
Extent: 1 item
41.38289, 2.17743
En totes dues rereguardes es va practicar una forta repressió cap a tots aquells individus o grups de persones a qui se'ls considerava enemics a la causa. A la zona republicana la repressió es va exercir sobretot entre els clergues o persones properes a l'església, així com persones considerades ideològicament conservadores (especialment propietaris industrials i agrícoles), els grups polítics propers a aquests i cap als militants de Falange i carlisme. Una persecució que en molts casos també va tenir motivacions personals. Es va aprofitar el context de descontrol per liquidar comptes pendents del passat.
La repressió la van fer individus, especialment, però no únicament, relacionats amb el moviment anarquista, que, amb la primera confusió de l’alçament, van aprofitar per ocupar el carrer. Va ser en aquell moment on es va establir un doble poder a Catalunya. Un sota el control institucional de la Generalitat de Catalunya i un altre sota el control d'un nou poder, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, sorgit com a resposta a la revolució iniciada com a conseqüència del cop militar. Aquell comitè, entre altres atribucions, va controlar l'ordre públic a tot el territori català a través de les patrulles de control i de la creació de comitès revolucionaris.
Apareixen comitès de barri, locals, a cada municipi, cadascun d'ells sobirà al territori que controlava. La seva aparició va provocar la pèrdua del poder dels ajuntaments. La gent armada actuà de forma lliure: comencen a cremar esglésies, escorcollen, detenen, maten, deposen autoritats. Són ells, en definitiva, la nova autoritat.
El paper que van arribar a controlar tots aquells comitès no es pot explicar només pel fet que exercissin el monopoli de la violència, sinó que també es van encarregar d'aplicar una sèrie de propostes moltes d'elles nascudes de manera espontània. Els comitès van prendre el poder municipal aquells primers mesos de guerra i van ser els encarregats d'organitzar la vida de totes les poblacions, tot i que la violència que es va desfermar va ofuscar el seu intent d'organitzar la nova societat que es volia implantar.
La Generalitat, va intentar per tots els mitjans possibles, des del mateix inici de la guerra i de l'allau violenta, salvar vides de persones en perill de mort, però malgrat els seus esforços, el govern català no va controlar la situació de violència desencadenada fins al maig del 1937, quan ja havien estat assassinades un mínim de 6.000 persones. El total de morts a Catalunya com a conseqüència de la repressió i violència va ser com a mínim 8.360 persones, xifra en què es comptabilitzen totes les víctimes, des dels assassinats dels primers mesos de guerra a les jutjades per un Tribunal Popular i condemnats a la darrera pena.
ODI