Insígnies polítiques d’una posició franquista a Madrid

Aquestes tres insígnies van aparèixer entre les restes de l’Asil de Santa Cristina, que es trobava al peu de l’Hospital Clínic de Madrid fins que va ser rasat durant la Guerra Civil. A partir de novembre del 1936 va ser ocupat per tropes insurrectes, que hi van establir una base avançada. Una de les naus, que composaven el complex de l’asil, va ser objecte d’excavacions arqueològiques el 2017 i el 2018 i s’hi van trobar refugis antiaeris i un túnel de contraminat. Adjacent a l’edifici, hi havia el safareig de l’asil que també va ser excavat. Hi van aparèixer uns quants elements de vestimenta: sivelles, passadors, botons i dues de les insígnies. Una tercera va ser descoberta en una sortida d’aigües prop del safareig. És possible que els soldats empressin aquesta estructura per rentar-se, la qual cosa explica que es perdessin aquests objectes.

Les insígnies són interessants pel que ens diuen de la ideologia dels soldats que van ocupar la posició. Les dues insígnies que van aparèixer al safareig són l’emblema de la Falange Española -el jou i les fletxes- i una xapa de la mateixa organització on es pot veure la bandera de Falange (negra i vermella), la bandera d’Espanya i la llegenda “Visca Espanya”. La tercera insígnia és una esvàstica. Al contrari que les dues primeres, no es tracta d’un emblema oficial, sinó d’un exemple del que podríem anomenar “art de trinxera”, produccions artesanes realitzades per soldats al front. En aquest cas, l’autor va retallar un tros de xapa de calamina o un aliatge similar per fer la creu gamada.

Les insígnies falangistes encaixen bé en el context en què van aparèixer. El sector del Clínic, el més exposat i perillós de la Ciutat Universitària, sovint era ocupat per soldats d’elit (legionaris i regulars), la major part dels quals molt motivats i compromesos políticament. El Clínic, como l’Alcasser de Toledo, va ser part de l’èpica dels insurrectes, tant durant la guerra com després. La esvàstica és menys habitual en el context de la Guerra Civil. Si bé la Falange admirava l’Alemanya nacionalista, és cert que les imatges de creus gamades només van començar a ser comunes a Espanya després de la guerra i, sobretot, durant la Segona Guerra Mundial. No obstant, ja durant la guerra eren un símbol familiar per als insurrectes, ja que representaven un dels principals aliats de la causa franquista i apareixien en armes, municions i màquines alemanyes al servei de l’exèrcit franquista. No és estrany que un soldat falangista hagués realitzat una esvàstica artesana, de la mateixa manera que al bàndol republicà van proliferar els símbols soviètics improvisats.