Monumento a los Caídos, Santa Cruz de Tenerife

ESTE MONUMENTO FUE COSTEADO POR SUSCRIPCIÓN PÚBLICA Y CON LA APORTACIÓN DEL MANDO ECONÓMICO SIENDO CAPITÁN GENERAL DEL ARCHIPIÉLAGO EL EXMO SR DN FRANCISCO GARCÍA-ESCÁMEZ INIESTA - AÑO MCMXLVI 

[Inscripció en el revers del monument] 

Aquest monument, a la Plaza de España de Santa Cruz de Tenerife, terminat el 1946, va ser inaugurat el 17 de febrer de 1947. Va ser fruit d’un pla de Francisco García-Escámez Iniesta (1893-1951), que havia ascendit pels rangs militar i va ser capità general de l’Arxipèlag el 1943. García-Escámez Iniesta va destacar pel seu servei durant la Guerra de Rif, i havia treballat amb el general Emilio Mola en les preparacions de la insurrecció militar el juliol de 1936. Hi havia un concurs per al disseny del monument, amb el requisit que havia de ser ‘un homenatge en commemoració dels caiguts canaris en la Guerra d’Alliberació’. 

El guanyador va ser l’arquitecte tinerfeny Tomás Machado y Méndez-Fernández de Lugo (1908-2003). El monument comprèn un obelisc en forma de creu amb un mirador al damunt i està situat a una plaça circular de 75 metres de diàmetre. La base de l’obelisc té dues escultures frontals, dos baix relleus als costats i hi ha una cripta a sota. L’escultura més alta, obra d’Enrique Cejas Zaldívar (1915-1986), es diu La alegoría de la Patria sosteniendo al Caído i la més baixa és La Victoria, obra d’Alonso Reyes Barroso (1913-1978). Dos soldats amb espases en descans, també obra de Cejas, estan situats en el perímetre de la plaça circular. La inscripció frontal diu “Tenerife en Honor a tots aquells que van donar la seva vida per Espanya”. 

El 1950 el general Franco va visitar Tenerife i va posar una corona de flors per aquells que “van donar la seva vida per Déu i per Espanya”. 

El 2019, l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife va contractar un informe sobre els símbols franquistes que persisteixen a l’illa; es va trobar que en l’execució d’aquest monument es va recórrer a ma d’obra entre presos polítics i que incompleix la Llei de Memòria Històrica 2007. Es va recomanar que continués el procés de ressignificació que va començar fa més de 20 anys, amb la desconsagració de la cripta i l’exhumació de les restes del capità Gómez Landero que va morir lluitant per als nacionalistes el 1937. Actualment, la retirada o la modificació dels vestigis franquistes a Tenerife són sotmeses a les discussions polítiques en curs.