Llauna franquista de carn

A les trinxeres franquistes de la Guerra Civil és habitual trobar llaunes de conserves càrniques procedents de l’escorxador de Mèrida. L’aliment enllaunat era particular habitual als fronts mòbils, donat que els soldats estacionats a sectors estables consumien ranxo calent preparat a cuines de campanya en segona línia. Un veterà de la primera Falange de Santa Cruz de Palma, Justo Gutiérrez, recordava una “carn de Mèrida”, que consumien en circumstàncies molt adverses i que, després de la guerra, va desaparèixer. Mai no va saber què era, el qual indica l’escassa qualitat del producte.

En el cas de la fotografia, la llauna la portava un soldat que va ser projectat a la batalla en el sector d’Abánades durant l’Ofensiva de l’Alto Tajuña (Guadalajara), l’abril de 1938. Va quedar descartada a una paridora que va servir de posició improvisada per a una unitat de combatents franquistes i que aviat van abandonar front a l’avenç republicà.

Els soldats franquistes van estar millor alimentats en el decurs de tota la guerra i els testimoniatges de veterans ho confirmen. Això va ser degut al fet que l’exèrcit de Franco disposava de millors i majors recursos (com ara els escorxadors i les conserveres), però també al seu desenvolupament d’una logística més eficient i sostinguda amb suports financers més sòlids. El transport i la distribució de subministraments va funcionar millor: els soldats van estar gairebé sempre ben proveïts i alimentats, el qual va contribuir a la moral de la tropa.

L’escorxador de Mèrida havia estat llogat des del 1935 a José Fernández López, empresari ramader de Lugo, qui a més va adquirir a principis de 1936 els drets sobre l’escorxador d’O Porriño (Pontevedra). En quedar ambdós en territori ocupat pels insurrectes, Fernández va esdevenir el principal proveïdor de carn en llauna de l’exèrcit franquista. Amb aquesta fi es va aliar amb l’empresa de Vigo Massó Hermanos, radicada a Bueu (Pontevedra) i dedicada a les conserves de peix, que posa al servei de l’escorxador la seva tecnologia d’enllaunament. Els Massó i Fernández López il·lustren molt bé el cas d’empresaris que es van beneficiar dels negocis de la guerra, alhora que van contribuir decisivament al triomf de la insurrecció. Fernández López va fer una carrera brillant d’empresari en la postguerra. Va fundar les industries alimentàries Apis i Pescanova i va dur a terme importants tasques filantròpiques i de promoció de la cultura.