Flascó de magnesi

Aquest flascó de color blau cobalt va aparèixer a una posició republicana prop de Fuentes de Ebro (Saragossa). La localitat va ser l’escenari de forts combats entre l’agost i l’octubre del 1937, en què les Brigades Internacionals van tenir un paper molt important. Malgrat els esforços republicans, Fuentes va quedar en mans insurrectes i al sud del poble es va crear una línia de fortificacions que encara avui es conserva en bon estat. Durant l’ofensiva d’Aragó de març del 1938, els republicans van abandonar les posicions on es va trobar el flascó. A un lateral podem llegir la inscripció “MAGNESIA” en relleu.

El magnesi és un mineral fonamental per als éssers humans que contribueix al funcionament dels muscles i el sistema nerviós, reforça el sistema immunitari, enforteix els ossos, ajusta els nivells de glucosa i ajuda a produir energia. En la publicitat de l’època, la magnèsia es venia com a remei per a una varietat de dolències, com era habitual aleshores: digestions pesants, acidesa d’estomac, problemes de pell i mal de cap. Tanmateix, una altra propietat del mineral probablement explica millor la presència del remei en primera línia: serveix com a laxant. De fet, els anys trenta la marca de magnèsia San Pellegrino s’anunciava com “el purgant més econòmic” i avui encara es comercialitza com a tal, mentre la magnèsia San Fernando s’anunciava aleshores com “excel·lent purgant, suau i eficaç” i com a laxant que “reuneix totes les propietats exigides per aquesta denominació”.

L’estat de salut de les tropes republicanes durant l’últim any de la guerra es pot deduir de les restes que van quedar als camps de batalla. Els dos elements més comuns són els complements alimentaris (vitamines, vigoritzants) i els laxants. S’han trobat ampolles de laxant en diverses posicions republicanes de finals de la guerra, com Casas de Murcia (Vallecas) i El Piul (Rivas), ambdues a la perifèria de Madrid. També flascons i ampolles d’altres remeis emprats com a purgants, com l’oli de ricí i l’aigua de Carabaña. La necessitat de subministrar aquests remeis a la tropa era degut a la dolenta alimentació que rebien. Tot i ser millor que la de la població civil, era escassa, poc variada i mancava de productes frescos (carn, fruita i verdura), el que causava problemes gastrointestinals i feblesa. A les cartes dels soldats de l’Exèrcit d’Andalusia, hi ha nombroses referències a la dieta repetitiva i insuficient: un dels soldats es queixa que el menjar que reben “no és més que quatre cigrons” i que una part dels homes de la seva unitat està hospitalitzada per desnutrició. Al front de Madrid ja hi ha queixes pel ranxo el gener del 1938, tot i que aleshores encara contenia 300 grams de pa i 80 grams de carn en llauna. La manca d’una bona alimentació va empitjorar la salut de la tropa i els medicaments i els complements van esdevenir un substitut insatisfactori del menjar.