Texaco i Ford: contra Roosevelt i a favor de Franco

Torkild Rieber (1882-1968), noruec nacionalitzat estatunidenc i CEO de la companya petrolera TEXACO (The Texas Petroleum Company) entre 1935 i 1940, exemplifica com pocs l’important suport que destacades empreses estatunidenques van prestar al bàndol franquista durant la Guerra Civil. Un suport que, en nombrosos casos, era basat en l’anticomunisme i l’afinitat amb la causa dels militars rebels.

De tots el casos el de TEXACO va ser sense dubte el principal atès que l’empresa va vendre en el decurs de la guerra més de tres milions i mig de tones de productes petrolífers per un valor de vint milions de dòlars. Uns productes que van fer possibles tots els moviments de les forces armades franquistes i els dels seus aliats nazis i feixistes per terra, mar i aire, així com la vida a la rereguarda.

Tanmateix, a la llista també figuren les firmes automobilístiques Ford, Studebaker i General Motors -que van vendre més de 10.000 camions als franquistes- o l’empresa química Dupont de Nemours, entre d’altres empreses nord-americanes. Totes van subministrar als militars rebels a crèdit confiant en una victòria que es va acabar produint.

TEXACO va incomplir flagrantment i a sabuda les lleis de Neutralitat de 1935, 1936 i 1937 amb les seves prohibicions de venda d’armes i subministrament d’ús militar als bel·ligerants, incloent-hi les concessions de crèdits. Rieber -que va viatjar en dues ocasions a la zona franquista durant la guerra i es va entrevistar amb Franco- va sortejar totes les prohibicions enviant vaixells petrolers als ports franquistes aparentant que els enviava o facturava a ports belgues o holandesos. Després de salpar i en trobar-se a alta mar, ordenava als capitans del vaixell el desviament cap als nous destins. És més, no sols venia a Franco el petroli a crèdit sinó que li concedia una important rebaixa i no li cobrava els nolis.

Per altra banda i per perjudicar el bàndol republicà, va ordenar al cap de la seva oficina de París que filtrés als serveis d’informació franquistes els itineraris dels petrolers de qualsevol companya i nacionalitat que transportessin petroli a ports republicans, facilitant així el seu torpedinament per submarins “pirates” (italians) o franquistes, o la seva captura per l’Armada “nacional”.

Tot i ser descobert per les autoritats estatunidenques, el tràfic il·legal de TEXACO, i, després de reunir-se Rieber amb el president Roosevelt i pagar una multa quantiosa, va prosseguir els seus subministraments fins el final de la Guerra Civil. Tanmateix, la seva carrera a l’empresa acabaria sobtadament en el primer any de la Segona Guerra Mundial, quan es van descobrir -gràcies a una filtració dels serveis secrets britànics a la premsa estatunidenca– els seus subministraments petrolífers a l’Alemanya nazi i el seu suport a l’espionatge d’aquest país, al qual se sentia pròxim ideològicament.

Per ajudar-lo, Franco el va nomenar cap de compres a Estats Units de la companya petrolera mono-polística espanyola CAMPSA i, més tard, el va condecorar amb la creu de cavaller de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, la més alta concedida a estrangers pel seu Règim.