Batalla Del Cap Machichaco
Extent: 1 item
Va ser una batalla desigual, poc important des del punt de vista militar, però molt des del punt de vista simbòlic, si més no per als bascos.
L’octubre de 1936, el nou Govern autònom basc va crear l’anomenada Marina Auxiliar d’Euskadi, armant sis bacallaners amb canons. Uns quants vaixells menors també van ser armats i van servir per altres tasques com les de desminatge. En tot cas, cap d’aquests vaixells podia fer front a unitats de guerra normals. A les seves tripulacions els sobrava coratge, però els faltaven els mitjans, com es veurà a la batalla del Cap Machichaco que va tenir lloc el 5 de març de 1937 a poques milles de la costa biscaïna.
El 4 de març, el creuer pesant rebel Canarias va rebre l’ordre d’interceptar un petit comboi composat per un mercant Galdames, procedent del port francès de Baiona, que era escortat pel destructor republicà José Luís Diez i quatre bacallaners o bous armats: Bizkaia, Donostia, Gipuzkoa i Nabarra. Els comandants d’aquestes unitats eren marins mercants. En albirar el creuer, els marins republicans van decidir apropar-se de la costa amb l’esperança que aquell es posés a tir de les bateries de terra. El Gipuzkoa va ser colpit, però, en lloc de provar de retirar-se, va respondre al foc del Canarias, aconseguint alguns impactes que van causar danys menors. En fugir cap el port de Portugalete, el Canarias el va seguir, però, al seu torn, va començar a rebre trets de les bateries de la zona, i es va doncs allunyar de la costa. El Bizkaia, per la seva part, va recuperar un mercant, el Yorkbrook, amb una càrrega de material de guerra, que el creuer rebel havia capturat abans i va entrar al port de Bermeo. El Canarias es va dirigir aleshores al comboi, va capturar el Galdames (varis dels seus passatgers van ser afusellats més tard) i es va enfrontar al Nabarra, la tripulació del qual, manada pel murcià Enrique Moreno, va lluitar amb gran coratge durant una hora i mitja. En el combat va perir la meitat de la tripulació, uns vint homes, entre els quals el valent capità que va preferir enfonsar-se amb el seu vaixell. El Donostia també va ser colpit, però va poder fugir. Per altra banda, el destructor José Luis Díaz va fugir del combat. Aquest vaixell ja tenia fama ser poc abrivat. Els republicans en deien jocosament “Pepe el del Puerto” pels pocs dies que sortia al mar i encara menys a lluitar. Poc després, el seu capità i d’altres oficials es van passar al bàndol rebel quan el vaixell estava refugiat al port de Bordeus.
Els supervivents del Nabarra van ser apressats. Es van enfrontar a la pena de mort. Van ser salvats pel comandant del Canarias, Salvador Moreno, i el seu director de tir, que van intercedir de forma exitosa davant Franco al·legant que homes tan valents no mereixien morir. Avui el Museu del Pescador de Bermeo presenta una exposició permanent sobre aquesta batalla.