Fossa comuna, cementiri de San Rafael, Màlaga

Aquesta imatge ofereix una planimetria de l’exhumació de la fossa comuna de San Rafael, Màlaga. L’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil és potser l’element més commovedor i dramàtic del canvi en la memòria a Espanya que es produeix amb l’arribada del segle XXI. El tret dominant és una estètica de revelació, en què la imatge dels ossos recuperats evidencia la violència injusta i la repressió que van ser silenciades durant dècades. Aquests ossos són un testimoniatge dels crims contra la humanitat que havien estat pràcticament menyspreats en el discurs públic i el discurs polític fins aquest segle. La tendència actual d’exhumacions a Espanya està en línia amb l’auge del discurs dels drets humans com a context per reclamar justícia per crims històrics. Però l’excavació de fosses comunes a Espanya no ha estat fàcil. Algunes exhumacions van tenir lloc en el període immediatament posterior al final de la dictadura, però no van continuar després de l’intent de cop d’Estat del 1981. El 2000, Emilio Silva i Santiago Macías van fundar l’Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica, un dels nombrosos grups cívics que han promogut i fet possible la recuperació de restes humanes dipositades, enterrades de manera impròpia, en fosses i pous des de la Guerra Civil. No obstant, tot i que la Llei de la Memòria Històrica de 2007 reconeix les víctimes de la repressió franquista, la responsabilitat per les exhumacions quedava en mans dels Governs autonòmics, fent-la vulnerable als vaivens polítics locals i a les retallades pressupostàries. La nova Llei de Memòria Democràtica del Govern de Pedro Sánchez hauria de canviar-ho atès que es responsabilitza les autoritats nacionals de restaurar la dignitat dels desapareguts de la Guerra Civil.

La fossa comuna del Cementiri de San Rafael de Màlaga és la més gran d’Espanya. Hi havia els cossos de més de quatre mil víctimes de la repressió franquista, moltes assassinades durant la violència brutal que va seguir la presa de la ciutat per les tropes rebels el febrer i març de 1937, tot i que també hi ha restes de persones assassinades posteriorment. Les tàpies del cementiri mostren les marques d’aquests milers de crims. Entre 2006 i 2009 s’hi van recuperar els cossos de 2.840 individus, en la seva majoria homes. Sembla que els cossos d’algunes víctimes van ser traslladats pel règim, els anys cinquanta, al Valle de los Caídos, i hi ha fosses que figuren als documents de la guerra que no han estat localitzades. El 2014 es va inaugurar un mausoleu en forma de piràmide per acollir les restes de les víctimes. Conté els noms de 4.471 persones, l’assassinat de les quals està documentat en aquest cementiri. El cementiri ha quedat com un record de les atrocitats que hi van tenir lloc.