Las Mujeres de Negro, Cementiri Civil de La Barranca

Aquesta escultura d’Óscar Cenzano titulada Las Mujeres de Negro es troba a la capçalera del cementiri civil i memorial La Barranca, situat als afores de Logroño, la capital de La Rioja. L’escultura va ser inaugurada el 2011, però el cementiri va ser construït el 1979 a un camp on reposen les restes de més de 400 persones assassinades entre el 10 de setembre i el 15 de desembre de 1936. La Barranca va esdevenir així l’un des primers llocs públics de reconeixement de la repressió franquista durant la Guerra Civil creats després de la mort del dictador el novembre de 1975.

La Rioja va caure en mans dels rebels en poc més de tres dies després del cop militar. A penes si hi va haver resistència. Però, amb l’aprovació dels militars, falangistes i carlistes van desplegar immediatament una intensa repressió. Cap al desembre de 1936, havien estat assassinades unes 2.000 persones, entre les quals 40 dones, d’una població total d’a penes 200.000 habitants. Aquesta repressió va causar la mort de més riojans que no pas en la lluita al front durant els tres anys de guerra (uns 1.600 homes). En les primeres setmanes, els cossos de les víctimes eren transportats al cementiri de Logronyo, però cap el setembre aquell era ple. Un camp anomenat La Barranca, situat a uns cinc kilòmetres del centre de la capital, va passar a ser el lloc d’execució i d’enterrament de les víctimes.

Fins i tot abans del final de la guerra, dones vestides de dol -mares, esposes, germanes i filles dels (gairebé tots) homes, els cossos dels quals hi havien estat llançats- van començar a visitar La Barranca, tot i ser assetjades i amenaçades per la policia. Aquest pelegrinatge dolorós va continuar durant la dictadura i inclús després. Sobretot l’1 de novembre, festivitat de Tots Sants, les dones portaven flors i cadires per seure prop de les fosses comunes on reposaven les restes dels seus éssers estimats.

La Barranca és un exemple destacat de les iniciatives populars que van tenir lloc al principi de la transició a la democràcia per memorialitzar i dignificar els llocs que contenen les restes de les víctimes de la repressió franquista. En alguns casos, en especial a Navarra i Extremadura, els veïns van exhumar fosses comunes i van donar un enterrament digne a les restes de les persones que hi eren. A Logronyo, en canvi, la Comissió de Familiars i Amics dels assassinats a La Barranca va decidir deixar els cadàvers on eren i construir un cementiri civil damunt les fosses. Avui el cementiri-memorial conté els noms no només dels qui hi jeuen, sinó també els de totes les persones assassinades a La Rioja.