Cartilla de reclutament

La sagnia d’homes que van provocar les grans batalles de la Guerra Civil va afectar sobretot el bàndol republicà, que perdia més soldats que no pas els insurrectes i més població amb possibilitat de ser reclutada. Per aquest motiu, les lleves que la República va haver de mobilitzar van ser homes cada cop bé més joves o bé més grans. Aquest document d’incorporació a l’Exèrcit Popular data del 16 de setembre de 1938. Quatre dies abans, el 12 de setembre, es va cridar a files les lleves de 1923 i 1924, així com les de 1919, 1920 i 1921 per a tasques de fortificació. La moral i l’ímpetu combatiu d’aquests reclutes madurs eren minsos. La majoria tenia família al seu càrrec i estava poc disposada a morir al front. La desesperada situació de la República es veu també en l’obligació d’anar equipat amb “plat, cullera, manta i sabates”, la qual cosa indica que les autoritats no podien garantir aquest equipament bàsic als nous reclutes. Crida l’atenció, en particular, que s’especifiqués la necessitat de presentar-se amb sabates, la qual cosa potser era per evitar que els homes arribessin amb sandàlies o espardenyes, esperant rebre millor calçat a la caserna.

El document va ser emès pel Consell Municipal d’Algemesí, una localitat 30 quilòmetres al sud de la ciutat de València, capital republicana entre novembre de 1936 i octubre de 1937. Els consells municipals van permetre al Govern de Largo Caballero reconstruir el poder local amb data de 1937. A través dels consells es pretenia acabar amb el poder dels comitès revolucionaris i recuperar les competències per a les institucions oficials, tot repartint càrrecs entre les diverses organitzacions que formaven part del bàndol republicà.