Ju-52 alemany
Repository: Adrian Shubert Personal Collection, Toronto, Canada
Date Created: 1939
Type: Postcards
Extent: 1 item
Geographic Region: Germany
Mostrat en aquesta postal quan se celebra el retorn de la Legió Còndor a Alemanya, el Junker Ju-52 és fruit dels esforços d’Alemanya per ignorar les limitacions d’armaments imposades pel Tractat de Versalles.
L’empresa Junkers el va desenvolupar els anys vint com un avió de transport civil, la qual cosa el va permetre, ja armat, esdevenir durant la Segona Guerra Mundial un avió crucial per a les necessitats logístiques de la Luftwaffe. Però, abans, va tenir una actuació molt destacada a la Guerra Civil espanyola atès que va formar part del primer material de guerra alemany que va fer possible la victòria de Franco.
Poc després de la rebel·lió militar del 18 de juliol, la major part de la marina es va mantenir lleial a la República. Això va significar que l’exèrcit colonial va quedar pràcticament atrapat al Marroc. L’arribada des d’Alemanya de vint avions Ju-52 i de sis caces Heinkel 51 el 28 de juliol va permetre a Franco establir
Un pont aeri amb el sud de la Península que va transportar uns 14.000 homes i 500 tones de material en els quatre mesos següents. Més tard, els Junkers serien emprats com bombarders. Llavors ja s’havien integrat dins la Legió Còndor, és a dir dins la força militar perfectament armada i enquadrada que Hitler va enviar a Espanya per ajudar Franco, rebre entrenament de combat i assajar equipament i tàctiques. Aquestes experiències serien més tard aplicades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
La Legió Còndor va ser creada formalment el novembre de 1936. El seu nucli principal el constituïa l’aviació, però també les unitats terrestres i marítimes. A les darreries de la guerra, havien passat per les seves files uns 19.000 homes, i havien emprat al menys 600 avions, entre ells els més avançats del seu temps com ara el bombarder de picat Stuka, el caça Messerschmitt Bf-109, o els bombarders Heinkel 111. Junt a aquests avions va intervenir l’artilleria més moderna, incloent-hi l’antiaèria. Aquest material, afegit al que va enviar la Itàlia feixista, va permetre als exèrcits rebels gaudir de superioritat aèria durant gairebé tota la guerra.
La Legió Còndor també va disposar d’uns 200 tancs Panzer 1, el rendiment dels quals va ser deficient perquè eren poc protegits i tenien un armament molt feble. Millors resultats va tenir l’artilleria antitanc, que va anul·lar les millors prestacions dels blindats enviats a la República per la Unió Soviètica. La marina nazi també va intervenir en la guerra, intimidant i espiant la marina republicana, però de vegades de forma molt directa. Un dels seus submarins va enfonsar un de republicà, el C-3, prop de Màlaga, el novembre de 1936, i una esquadra va bombardejar Almería el maig de 1937.
Els nazis, com els feixistes italians, van intervenir a Espanya molt abans que els soviètics. La seva ajuda va ser molt eficaç, constant i il·legal. Primer, perquè ajudaven un règim il·legítim contra el Govern d’una nació sobirana. Segon, perquè van enviar armes en contra del que s’havia signat al Pacte de No-Intervenció d’agost de 1936, i, tercer, perquè van atacar les forces armades i la població civil d’un Estat amb el qual no estaven en guerra.