Batalla Del Cap De Palos

La historiografia no ha estat molt generosa amb la flota republicana. Ha apuntat, amb raó, la manca d’esperit combatiu de les seves tripulacions. És clar que la marina republicana no va saber fer un bon ús de la seva clara superioritat en destructors i submarins. Però s’ha ignorat, potser massa, que molts dels comandaments que la servien eren membres de la Cinquena Columna, que els dos millors vaixells del conflicte, els creuers Canarias i Baleares, van lluitar en el bàndol rebel i que aquella disposava d’una única gran base, Cartagena, que a més no tenia dic sec per al manteniment de les grans unitats, a diferència de Ferrol, en mans rebels com l’altra gran base, Cadis.  Tampoc no ha valorat l’ajuda directa i indirecta que les marines nazi i feixista van donar als rebels, davant un suport equivalent a la marina republicana. Els combois que arribaven a l’Espanya rebel venien sovint escortats per les poderoses armades dels països feixistes. Els de la República havien de ser protegits amb mitjans propis i estaven assetjats pels submarins dels aliats de Franco, sobretot italians.

Malgrat això, de les grans unitats que van lluitar en el conflicte, els franquistes van perdre un cuirassat, l’España, l’abril de 1937, en xocar amb una mina al Cantàbric, i el creuer Baleares, enfonsat el 1938 per la marina republicana, mentre que els republicans només van perdre el cuirassat Jaime I, el juny de 1937, que va explotar quan estava fondejat a Cartagena, probablement per una imprudència, tot i que sempre es va sospitar que potser es va tractar d’un sabotatge. L’únic creuer republicà seriosament danyat, el Miguel de Cervantes, va ser atacat per un submarí italià el novembre de 1936, la qual cosa el va mantenir fora de combat durant un any i mig.

L’enfonsament del Baleares es va produir el 6 de març de 1938 en plena Batalla del Cabo de Palos, no lluny de Cartagena. Va ser el més gran combat naval de la guerra, i va ser l’esquadra republicana la que va atacar. Ambdues forces es van enfrontar dues vegades en el decurs d’unes hores. En el darrer enfrontament, en plena nit, dos torpedes, probablement del destructor republicà Lepanto, van colpir el Baleares, que va explotar i es va enfonsar ràpidament. Va ser una catàstrofe per a la flota franquista. Hi van morir 786 homes. 

El 1941, la propaganda del règim va fer una pel·lícula, El Crucero Baleares. Aquesta no va agradar gens a la Marina, que va aconseguir que se’n destruïssin totes les còpies. A Mallorca es va fer un monument al vaixell el 1948, doncs aquest n’havia salpat en el seu darrer viatge i nou vailets mariners que van morir eren mallorquins. El 2010, es van eliminar les inscripcions feixistes de l’època. També es va fer un altre monument a Ondárroa el 1958, d’on eren divuit dels mariners que van morir. El monument va ser retirat el 2019. Es va dir aleshores que se’n faria un altre, tot i que sense les connotacions feixistes del primer.