L’or espanyol a Moscou

El Govern republicà presidit pel dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Francisco Largo Caballero, amb Juan Negrín com a ministre d’Hisenda, va acordar l’octubre de 1936 traslladar a la Unió Soviètica les tres quartes parts de les reserves d’or del Banc d’Espanya. Unes reserves que constituïen el quart dipòsit més gran a un banc central del món i que fins el mes de setembre anterior havien estat dipositades a la cambra cuirassada de la institució a Madrid. D’allà van ser traslladades als polvorins de La Algameca, a l’Arsenal de la marina de guerra republicana de Cartagena davant l’amenaça que suposava l’avenç de les tropes del bàndol rebel cap a Madrid. A la URSS van viatjar un total de 510 tones del metall preciós -les tres quartes parts del total-, que van ser embarcades en quatre vaixells soviètics -anomenats Kim, Kursk, Nevá i Volgolés- via Odessa.

L’or requisat pel Govern de la República al Banc d’Espanya seria emprat per pagar les compres d’armament i subministraments a la Unió Soviètica per a l’Exèrcit Popular, així com a d’altres països, en aquest darrer cas utilitzant la xarxa bancària exterior de la URSS. Espanya va mantenir la propietat de l’or mentre el va emprar en les compres fins que el va esgotar durant l’estiu de 1938. Més tard, va continuar adquirint material a crèdit, deixant una important quantitat endeutada arran de la seva derrota en la guerra. Es van adquirir avions de combat, tancs, metralladores, artilleria, fusells, cartutxeria, aliments i carburants. El material lliurat pels soviètics incloïa una part d’excel·lent qualitat -especialment avions, tancs i armes automàtiques-, però també una altra part obsoleta, tot pagat a preus de mercat internacional.

La forma concreta de l’or espanyol eren majoritàriament monedes, de les quals més del setanta per cent eren lliures esterlines i dòlars, però hi havia més d’una dotzena d’altres divises. La resta de l’or del Banc d’Espanya no transportat a la URSS -94 tones- va ser enviada a França, on també va ser emprada per finançar l’esforç de guerra republicà.

El règim franquista va crear el mite de l’“or de Moscou”, presumptament “robat” per “Rússia” com a part d’un -també presumpte- pla per fer-se amb Espanya a través d’una revolució mundial i per destruir-la com a nació; mite que entroncava amb un altre: el d’un altre presumpte pla de la URSS per conquistar el món, de gran difusió entre sectors anticomunistes i que, a les altures de 1936 i en referència a Espanya, no tenia cap virtualitat. També entre els exiliats republicans i especialment en el si del PSOE, l’enviament de l’or espanyol va ser objecte de controvèrsia en la postguerra de la Guerra Civil. Com també ho va ser entre historiadors, que han debatut sobre si aquella va ser l’única opció possible o si n’hi va haver més. Però la Història ha demostrat que l’or espanyol no va ser “robat” sinó va servir per finançar l’esforç de guerra republicà, estimat en uns 750 milions de dòlars de l’època i gastat majoritàriament a la Unió Soviètica. Una xifra propera de la gastada pels franquistes -uns 700 milions-, en aquest cas a crèdit de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.