Los bombardejos feixistes italians de Barcelona

La imatge mostra una esquadrilla d’avions de bombardeig italians italians Savoia-Marchetti S.M. 79 (“Sparviero”) que es dirigeixen en missió de bombardeig a la ciutat de Barcelona després de sortir de la seva base a l’illa de Mallorca, el Comando Aviazione Legionaria delle Baleari. Aquests aparells de bombardeig i transport de la Regia Aeronautica italiana van ser enviats, amb d’altres del tipus SM. 81 (“Pipistrello”) i caces Fiat CR.32, per Mussolini a Franco que els va sol·licitar a l’inici de la subversió militar. S’integrarien dins un cos específic feixista italià, l’Aviazione Legionaria, conformada tant per avions de bombardeig, com de caça, hidros, càrrega i reconeixement. Junt als aparells pertanyents a aquest cos, d’altres van ser lliurats a l’Aviació Nacional (franquista). En total, Itàlia va enviar a l’Espanya Nacional un nombre total d’avions proper dels 800.

Els bombardejos de Barcelona del 16 al 18 de març de 1938 han passat a la Història com uns dels més brutals realitzats per l’aviació franquista durant la Guerra Civil. Es van dur a terme després del de Guernica del 26 d’abril de 1937 i serien continuats per d’altres igualment mortífers per a la població civil realitzats a Alacant i Granollers durant el maig de 1938. Els de Barcelona del març van ser ordenats personalment per Mussolini al general italià Velardi i van consistir en dotze incursions en què es van llençar cinquanta tones de bombes i es van provocar 979 morts -de les quals una part van ser nens- i 1.500 ferits, així com danys o destrucció total de 273 edificis. La tàctica emprada va ser la de l’atac continuat per tal de crear terror entre la població civil. Tot i disposar d’una xarxa de 1.322 refugis antiaeris, així com de l’ús per a aquesta fi de la xarxa de metro de la ciutat -una pràctica que seria copiada per Londres durant la Segona Guerra Mundial-, els efectes d’aquests bombardejos sobre la població van ser molt importants. A més, fruit de la casualitat, una bomba va impactar un camió de l’Exèrcit Popular carregat de dinamita, la qual cosa va provocar la destrucció de part del centre de la ciutat. Els dies següents va tenir lloc un èxode de barcelonesos que sortien de la ciutat a causa del pànic creat.

La brutalitat d’aquest atac, dirigit exclusivament contra objectius civils, va provocar reaccions oficials de denúncia a Estats Units, França, Regne Unit i el Vaticà, entre d’altres països. Preocupat per aquesta reacció, Franco va ordenar la detenció dels atacs al comandament italià, però només per poc temps donat que el mes de maig següent l’Aviazione Legionaria va atacar Alacant (provocant prop de 400 morts) i Granollers (amb més de 200 morts), entre molts altres objectius en tots els fronts de guerra, en especial a la costa mediterrània.

En total, Barcelona va ser atacada per aire durant la Guerra Civil més de 400 vegades, en 240 raids, que van matar més de 2.750 persones, en van ferir més de 7.000 i van destruir 6.000 edificis. També va ser bombardejada per mar des de vaixells de guerra franquistes i italians.