Mariners del Jaime I insurrectes

A diferència de l’oficialitat de l’Exèrcit de Terra i d’Aviació, que va dividir les seves lleialtats, la gran majoria dels comandaments de l’Armada van secundar el cop de juliol de 1936. Això va provocar una situació dramàtica als vaixells, donat que entre els suboficials i les tripulacions, reclutades entre pescadors i d’altres persones modestes, dominaven les idees esquerranes. En general, quan el cop va sorprendre els vaixells al mar o quan aquests van salpar, els oficials rebels van ser arrestats per la marineria i sovint executats (els republicans van assassinar 314 oficials del Cos General i 41 d’altres cossos de l’Armada). Aquests fets van ser particularment nombrosos i cruents a la base de Cartagena, on el mes d’agost va arribar el cuirassat Jaime I procedent del Cantàbric. Pel contrari, quan els vaixells eren atracats o en dic sec a un port rebel, després de ser abordades i reduïdes de forma violenta, les seves tripulacions van quedar en mans de les forces anti-governamentals, que de seguida van iniciar la seva pròpia tasca repressiva. Els rebels van assassinar vuit oficials del Cos General, entre els quals dos almiralls que van romandre fidels al Govern i 146 altres classes de tropa, majoritàriament a la base del Ferrol. La repressió franquista va continuar després de la guerra, aferrissant-se especialment en els marins repatriats des de Bizerta (Tunísia), on es va refugiar la flota lleial poc abans de la derrota final de la República.

Sovint s’ha dit que la República va aconseguir retenir la major part de la flota, però que els rebels van fer un molt millor ús dels seus vaixells. Aquesta anàlisi ha de ser matisada.

El 1936, Espanya tenia una armada de tercera categoria, o pitjor. Els vaixells eren pocs i eren obsolets des del punt de vista tecnològic. Al bàndol de la República va quedar la major part dels creuers, destructors i submarins, i és obvi que l’execució de l’oficialitat va afectar la capacitat operativa des vaixells, sobretot fora del Mediterrani on no tenia bases. Tanmateix, l’avantatge inicial de la República va ser anivellat ben aviat per la posada a flotació pels rebels de dos moderns creuers, Canarias i Baleares, que tot just eren acabats de construir quan va començar el conflicte. Això, unit al suport de vegades tàctic però d’altres vegades directe de les marines alemanya i italiana, i a la seva supremacia aèria durant gairebé tota la guerra, va limitar molt l’acció i l’eficàcia dels republicans (el mateix Jaime I va ser repetidament bombardejat des de l’aire) i va afavorir l’agressivitat franquista que sovint va aconseguir bloquejar els ports lleials.

Però és que, a més a més, els franquistes van perdre dues unitats més grans en operacions de combat, el cuirassat España i el Baleares, mentre que la República va perdre unitats menys grans i el Jaime I. Tanmateix, aquesta pèrdua va ser causada per una explosió interna el 17 de juny de 1937 quan el vaixell era reparat a Cartagena. Mai no s’ha demostrat amb certesa què va provocar la detonació que va matar uns 300 marins.